El curiós incident d’un gos a mitja nit
Aquesta és una novel·la que situa al lector en la pell del protagonista, En Christopher Boone, de 15 anys, un noi que sap molt de matemàtiques però poc de les persones. A qui li agraden les llistes, els sistemes, la veritat… però odia el groc, el marró o que el toquin. I és que el protagonista és un nen autista que no entén allò que el rodeja.
La Història està escrita en primera persona pel Christopher, és a dir, des del punt de vista d’algú que es tanca en si mateix i a qui les relacions socials costen molt. I des d’aquest punt de vista és interessant veure com el món de les persones “normals” és completament estrany i a vegades sense sentit comú per al nostre protagonista.
Quan em llegia el llibre, vaig poder viure les sensacions, les emocions que viu en Christopher davant les adversitats que el rodegen, i alhora vaig experimentar com es sentia el protagonista quan la rutina li era alterada. I és que les persones que pateixen d’autisme són força rutinaris, quan han d’afrontar una situació nova, tendeixen a recórrer a un ritual, en aquest cas en Christopher recorria a l’aritmètica per fer front als seus problemes.
Ell llibre és de lectura fresca i ajuda a entendre les conductes d’una persona autista i alhora, a respectar la manera de fer d’altri. Mark Haddonb aconsegueix mostrar-nos la part humana d’un nen autista, però també ens dóna una lliçó al fer-nos veure que hi ha moltes maneres de veure les coses i que allò que ens rodeja és susceptible de ser interpretat de moltes maneres i conseqüentment quina resposta emocional s’hi pot desenvolupar. En certa manera és admetre que la normalitat és molt subjectiva ja que aquesta es mesura a partir del que fa una majoria i es discrimina les actituds que no són aprovades o enteses pel col·lectiu.
