Aquest és el títol del darrer àlbum que ha editat Tom Waits al qual li ha dedicat gairebé dos anys, i és que Orphans és un triple àlbum que segons el músic i compositor, els títols de cada àlbum es corresponen amb la música i l’atmosfera que hi ha dins.
Els 56 temes d’orfes es poden ordenar en tres categories. Així a Brawlers hi tombem rock de batalla, a Bawlers hi ha les balades i a Bastards, Waits presenta la part més experimental de l’àlbum. Recita poemes, contes…..
Quan em va lliurar aquest àlbum, un bon amic, vaig pensar que s’havia begut l’enteniment, escoltar Tom Waits sense saber-ne res d’ell, em causava pànic. Pensava que seria un d’aquells canta-autors indigeribles, d’aquells músics que fan música de culte però que poden ser tremendament avorrits.
La meva gran sorpresa va ser escoltar “Lie To Me” el primer tema de Brawlers, potser no és el millor, però el cert és que em va traslladar a una altra època. Per què us en feu una idea, imagineu-vos als anys 60-70 en un bar d’una carretera d’un poble perdut dels estats units, rollo Pulp Fiction quan en Travolta balla al son de “ You Never Can Tell” de Chuck Berri. El carrer polsegós, sense asfaltar, el bar lúgubre amb una música de fons, que grinyola d’un aparell de música, d’aquells que van en monedes…. us situeu?
Waits interpreta “Low Down”,el segon tema, amb veu rovellada, la típica que esta castigada per les dosis d’alcohol. A “22:19” sembla que l’artista ens pugi en un tren de vapor que ens du qui sap on….., potser als camps de cotó del Mississipi de finals del segle XIX, on al tema “ Lord i’ve Been Changed”, interpretat, un cop més, amb veu rogallosa, recorda el cant dels esclaus d’aquella zona quan collien el cotó en un dia tòrrid.
El cert és que el tema que més em va frepar de Brawlers, és “All De Time”, un cop més es puja en un tren, Waits imita el soroll de la locomotora de principis de segle XX, i sembla que aquest tren vagi agafant velocitat per traslladar-nos a un altre indret….., potser a un poblet on hi ha la història de l’amor impossible, interpretat a “Sea Of Love” amb un to trist, malenconiós, o potser, aquest tren s’aturi a Nova Orleans, en una cabanya de fusta on hi ha un home al porxo amb el seu gos. L’animal inicia “Buzz Fledderjohn”, amb uns udols que seguidament són apagats per una guitarra clàssica i una beu trencada que emet el so dels primers blues…..
Bawlers és com entrar al món de la narració, dels contes, de les balades, de la pau, l’harmonia, si més no és la impressió que em dóna quan escolto “Long Way Home”, Centrar l’atenció en la bateria, tocada amb aquelles baquetes que semblen plomalls i que fan un so sec i metàl·lic quan esgarrapen el tambor, o bé amb el clarinet que et conviden a iniciar un ball de moviment suau i controlat. També hi ha un tango “Little Drop Of Poison”, recorda el local/ bordell on es ballaven tangos, en el film “la puta i la ballena” …
Podria descriure les sensacions de cada una de les cançons, però us convido a gaudir de la música, escoltant els detalls que passen desapercebuts quan no gaudim d’ella.
Al Blogroll podeu accedir a una web de Tom Waits on podreu escoltar alguns dels temes d’Orphans (“Lie To Me”, “ Lord i’ve Been Changed”) i d’altres àlbums.
